BRILĂNȚÉL, brilănțele, s. n. Diminutiv al lui briliant. – Briliant + suf. -el.
Sursa: DEX '98
(1998)
|
Adăugată de
valeriu
| Semnalează o greșeală
| Permalink
BRILĂNȚÉL, brilănțele, s. n. Diminutiv al lui briliant1.
Sursa: DLRM
(1958)
|
Adăugată de
lgall
| Semnalează o greșeală
| Permalink